No ha estat una vegada, n’han estat dues i ambdues amb idèntic resultat. El balanç dels robatoris l’he explicat ja tres cops, però si cal n’hi faig un altre: han desaparegut una bicicleta infantil, una escala de mà propietat de la comunitat i diverses eines, entre les quals un tornavís elèctric que acabàvem d’adquirir.

 

El més sorprenent de tot és que tant l’empresa instal·ladora que vostès van enviar com els seus propis serveis d’atenció (telefònica) i de reclamació (també telefònica) reconeixen que tenen identificat aquest individu ja que, segons diuen, han rebut nombroses queixes. Se’n foten o què?

 

Que et robin ja es prou indignant com perquè, a sobre, t’entrebanquis ara i adés amb la indolència i amb la covardia d’aquells que t’haurien de resoldre el problema, és a dir, els seus operadors. I dic que són uns covards perquè s’amaguen en l’anonimat que els dóna l’atenció telefònica. I dic que ens haurien de resoldre el problema perquè són vostès qui ha enviat aquesta empresa a instal·lar la línia.

 

Per tot plegat, com a últim recurs els enviem aquesta carta. Confiem que resolguin aquest abús i, o bé ens facin arribar tot el que els seus operadors ens han robat...