Company de feina

... que si no t’ho hem dit abans ha estat, només, perquè t’hauries posat insuportable! Tots nosaltres –i tots aquells altres companys que, com tu ara, també han hagut de deixar-nos– sabem que només hi ha una cosa que t’agradi més que fer les coses ben fetes: que t’ho diguin!

 

La primera, com que depenia de tu, l’has aconseguida de sobres. Ara sí que t’ho podem reconèixer. De fet, mereixes que se’t reconegui: has estat un model per tots nosaltres i, si no portessis corbates d’abans de la guerra, tots hauríem d’intentar imitar-te. Corbates –i el massatge Varon Dandy- apart, ets un professional extraordinari.

 

 

 

Companya de feina

...com et coneixem, no tenim cap dubte d’una cosa: saps que no és casual que, com a regal de comiat, tinguis aquesta –i precisament aquesta- ampolla de vi.

 

“El vi és la terra on neix”, repeties sovint. “Tant com les persones”, et contestava jo, mentre tu movies el cap afirmativament, concentrada en el tast i en el perfum. Avui, a punt de perdre’t com a companya de feina –tots volem pensar que només serà aquesta parcel·la, la que perdrem de tu-, la tristesa i la bestreta de nostàlgia que hem rebut amb la notícia ens han fet reconsiderar el que deies i, per una vegada, et contradirem en el camp que més bé coneixes i que més fruits t’ha donat: el del vi.

 

Avui, després que tots, espontàniament, hem fet la teva pròpia graella de colors, aromes i notes hem descobert que les persones, com el vi, quan destil·len franquesa, companyonia i ganes de compartir alegria passen a pertànyer, també, a la terra que les gaudeix. Avui hem descobert que, d’alguna manera, has passat a formar part, per sempre, de la nostra terra i de les nostres vides.

 

Què hi ha, de tu, en aquesta ampolla? ...