Sé que tens raó i que quinze anys no s’esborren així, simplement anunciant la meva tornada. Ningú no ens tornarà aquest temps i –tornes a tenir raó- ningú pot imposar-te la meva companyia. Ni tan sols la meva proximitat.

 

Si m’ho he plantejat, però, i si t’ho he proposat, ha estat perquè sé que ets una persona justa, i també sé que no permets que sentiments menors t’enceguin. El dia que vaig marxar eres tan conscient com jo de la necessitat que ens ofegava –no només a nosaltres, a tota la família- i, si no hagués marxat jo, ho hauries fet tu.

 

I poc et vaig arribar a conèixer si la teva honestedat t’ha de permetre decidir en funció de l’amargor que ens ha deixat aquest temps i no en funció de l’esforç que, ho saps perfectament, ha estat mutu.

 

Aquests anys m’han enriquit, i no només en diners; a través de la solitud he après el valor de la fidelitat...