Família d'acollida (vacances)

... amb independència de que ens “mailegem” cada dia, ara que, a més de físicament, començo a aterrar psicològicament i puc assaborir amb prou neutralitat el que han estat aquests dies a casa vostra, vull també escriure’t amb tranquil·litat i t’agrairé que transmetis a la teva família –i molt especialment als teus pares- la sensació de privilegi que m’ha quedat després de guanyar el premi de la vostra hospitalitat.

 

Encara és aviat per parlar de nostàlgia i d’un buit imprecís que fa que no deixi de pensar en casa vostra, en els àpats que fèiem tots junts, en un lloc desconegut que heu convertit en casa meva. Si caigués en aquest parany perdria l’oportunitat de començar el balanç de les coses positives que m’he trobat en desfer l’equipatge. Vull parlar de màgia, de com un lloc llunyà i una gent –aparentment- tan diversa poden emplenar-me la maleta i el cor de fantasia.

 

 

Família d'acollida (estudis)

... que sou una passada!

Aquí, a més de dir-me que sóc un pesat –perquè no paro de parlar de vosaltres-, la gent em diu que exagero, que no existeix una família tan perfecta.

- “El gos també?”, em demanen.

- “El gos, també”, els contesto. I no es creuen que fins i tot l’Estelet plorava, quan vaig marxar!

I no em tornis a dir que són imaginacions meves!

 

Digues als teus pares que us enyoro moltíssim, si us plau. Explica’ls que cada cop que penjo o despenjo la camisa que em van regalar el dia que marxava recordo l’olor de bosc dels armaris de casa teva; que cada cop que em prenc un cafè recordo l’admiració que sentia en veure-us somriure a tots ja de bon matí, il·lusionats pel simple fet d’esmorzar plegats; que cada cop que sento un crit, que algú es neguiteja pel trànsit o que hi ha queixes pel mal estat de tot recordo l’harmonia...