Aniversari (personalitzat)

 

Propdelameta, 32 de desembre de sempre i mai

 

Has sentit parlar mai, de “Prop de la meta”?

És allà on ta tia es rascava la teta!

També és on els col·legues

hi posen massa jeta,

o potser que una titi

t’esperi mig nueta!

 

És així, col·lega: la basca, entusiasmada, celebra que ets pureta!

El teu aniversari?

Un cubata i un peta,

Que no falti la birra,

rebenta’m la bufeta!

i qui no se n’alegri,

és un anacoreta!

 

Que per què, “Prop de la meta”? Carai perquè l’esperança dels teus col·legues és que la festa que t’han preparat t’acabi de consolidar com l’espasme sòlid més catxondo del món.

 

Ah, i no som només els teus col·legues: hem rebut cartes de la teva família, de la UNESCO, del president de la Guaiana, d’Elvis... què? Que si l’Elvis és viu? I tant, que és viu! Paios tan sonats com tu i com Elvis no us morireu mai,

QUE GUAI!

 

 

 

Aniversari

..voldríem no caure en el tòpic aquell de “sembla que per tu no passin els anys”. Sento dir-t’ho, però passen. La gràcia està en que, si més no pels companys amb distintiu “V” (“varó”, segons els “deneís”, “voltor”, segons l’anecdotari particular de cadascun de nosaltres), com més passa el temps més atractiva et tornes.

                           

L’opinió de les companyes amb distintiu “M” (“muller” i “Mata Hari”, respectivament), en aquest sentit, és millor que la guardem per un hipotètic comiat. Com us he comentat repetidament a totes, us escauria millor la “V” a vosaltres (de Víbores) i “l’M” a nosaltres (de Mascles Menjadors de Marisc)...