... dues raons: la primera, recordar-te que d’aquí a quinze dies torna a ser l’aniversari de la teva mare. Sé que no et caic bé, però em sembla que això no és suficient per separar-te d’ella. Crec que jo només he estat una excusa i que m’has utilitzat per dissimular altres raons que no tens el valor de plantejar-li.

Això és problema teu.

 

Però  també pot ser que m’equivoqui i, en tot cas, tens tota la raó: això ja no és cosa meva. El que sí que ho és, per més que et rebenti, és el benestar de ta mare, i per això no li faltarà, com no li ha faltat des de que viu amb mi, una festa com déu mana, amb els seus amics i amb les persones que estima.

I a tu t’estima.

 

Per això hi estàs convidada i, si realment el problema sóc jo –i només jo-, n’hi haurà prou amb que em diguis quan hi vols anar i jo desapareixeré. O sigui, que si cal ens repartirem el temps de la festa però, si us plau, fes tot el que puguis per venir perquè serà el millor regal que rebrà.

Ah!, tu a mi tampoc em caus bé.

 

 

La segona raó...